Hola a tothom!

Soc l’Adrià Pagès i tinc 26 anys. Actualment, visc la Vall de Bianya, al costat de la ciutat d’Olot. Tot i això, he passat 7 anys vivint a Barcelona.

Durant els meus anys a Barcelona vaig estudiar el Grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Així mateix, vaig realitzar el Màster en Formació del Professorat en l’especialitat d’Educació Física. Actualment, a part d’estudiar el Grau d’Educació Primària, treballo com a monitor d’Esquí a Vallter i organitzo esport i activitat de lleure per a infants i joves amb discapacitat.

En relació amb la meva formació artística he de dir que no ha estat del meu interès en la durant la meva vida. Recordo que quan estudiava els cursos de primària la meva mare em va inscriure a una extraescolar de “Plàstica”. Aquells dies els recordo positivament. Tinc records alegres i d’haver passat grans moments. Tot i això, aquests no eren moment directament relacionats amb l’art, sinó amb les entremaliadures i jocs que feia amb altres amics.

En relació amb l’escola i l’ensenyament de les arts crec que és l’àmbit que més difícil i més allunyat estic com a futur docent. És per això que tinc moltes ganes de començar aquesta assignatura del grau i veure formes i estratègies per ensenyar l’educació artística a l’aula. A més, espero que em pugui despertar, encara que sigui una mica, aquest vessant artístic que sempre m’ha costat.

Com a interessos artístics principalment tinc el cinema. Soc bastant cinèfil i m’agrada veure els processos de com s’han filmat les pel·lícules. A més, soc un gran defensor de veure les pel·lícules en el cinema i en la seva versió original. La meva pel·lícula preferida i que us voldria recomanar és “Django” de Quentin Tarantino. És una d’aquelles que he vist diverses vegades i mai me’n canso de veure-la.

Per una altra banda, tot i que no hi entenc gaire, m’agrada anar a museus de pintura. Tot i no ser un fan de dibuixar ni pintar ni en general de les manualitats, gaudeixo molt observant obres d’art. Les obres que em fascinen més són les de Salvador Dalí. Concretament voldria destacar “L’home invisible”.

Espero gaudir molt amb aquesta assignatura i que m’hàgiu conegut una mica més amb aquesta presentació.

Hola a tothom,

Primer de tot em vull presentar, em dic Noelia Hernández, tinc 25 anys i visc a Sant Esteve Sesrovires, un poble del Baix Llobregat. Des de ben petita sempre he sabut que volia ser mestra i quan vaig acabar el Batxillerat social, em vaig inscriure al cicle superior d’educació infantil. Quan vaig acabar el cicle em vaig adonar que els nens petits m’agraden molt i em va entrar la curiositat per estudiar a carrera d’educació primària, i així va ser, quan vaig acabar el cicle, vaig començar la carrera d’educació primària a la Universitat de Barcelona i en el quart curs, em vaig haver de canviar a la UOC per motius laborals. Actualment, soc mestra a una llar d’infants on l’objectiu és conciliar la vida laboral dels treballadors amb la seva vida personal.

Pel que fa a l’àmbit artístic, la formació rebuda ha estat la bàsica que et donen durant l’etapa escolar de primària i secundària. Però si que és veritat que el món del ball sempre m’ha cridat molt l’atenció i vaig fer dos anys de Hip-hop quan anava a l’ESO.

Els meus interessos artístics i culturals són el cinema on m’agrada veure pel·lícules de suspens, anar al teatre a veure monòlegs i anar a concerts perquè la música és molt important per mi, ja que em transmet molt i més quan ho fan en viu.

Els principals aprenentatges que vaig desenvolupar a l’assignatura d’Educació artística va ser el desenvolupament de la meva expressió, creativitat i també em va ajudar a desenvolupar la meva capacitat d’expressar-me lliurement utilitzant diferents tècniques i materials. També vaig aprendre a llegir i interpretar partitures, a entendre la importància de la música, a identificar ritmes i melodies, a conèixer diferents tècniques de dibuix i pintura…

Finalment, m’agradaria compartir amb vosaltres dues produccions artístiques que m’agraden molt i recomano que les escolteu i/o les aneu a veure. La primera és una cançó anomenada “Madre Tierra” de Chayanne, ja que és un himne que representa l’alegria, la gratitud i la connexió de la vida, i ens convida a gaudir cada dia de la vida, a treure tot el que és negatiu i a valorar el que realment és important. La segona producció artística que vull recomanar-vos és un monòleg de la Paz Padilla que s’anomena “El humor de mi vida” on et fa reflexionar sobre l’amor, la pèrdua i la resiliència. T’ensenya que a través de l’humor i la sensibilitat, el riure potser un salvavides, inclús en els moments més difícils. Una de les coses més boniques que t’ensenya és que l’amor mai desapareix, sinó que es transforma i la millor manera d’honrar-la és vivint al màxim i amb alegria sempre.