Hola a tothom,

Primer de tot em vull presentar, em dic Noelia Hernández, tinc 25 anys i visc a Sant Esteve Sesrovires, un poble del Baix Llobregat. Des de ben petita sempre he sabut que volia ser mestra i quan vaig acabar el Batxillerat social, em vaig inscriure al cicle superior d’educació infantil. Quan vaig acabar el cicle em vaig adonar que els nens petits m’agraden molt i em va entrar la curiositat per estudiar a carrera d’educació primària, i així va ser, quan vaig acabar el cicle, vaig començar la carrera d’educació primària a la Universitat de Barcelona i en el quart curs, em vaig haver de canviar a la UOC per motius laborals. Actualment, soc mestra a una llar d’infants on l’objectiu és conciliar la vida laboral dels treballadors amb la seva vida personal.

Pel que fa a l’àmbit artístic, la formació rebuda ha estat la bàsica que et donen durant l’etapa escolar de primària i secundària. Però si que és veritat que el món del ball sempre m’ha cridat molt l’atenció i vaig fer dos anys de Hip-hop quan anava a l’ESO.

Els meus interessos artístics i culturals són el cinema on m’agrada veure pel·lícules de suspens, anar al teatre a veure monòlegs i anar a concerts perquè la música és molt important per mi, ja que em transmet molt i més quan ho fan en viu.

Els principals aprenentatges que vaig desenvolupar a l’assignatura d’Educació artística va ser el desenvolupament de la meva expressió, creativitat i també em va ajudar a desenvolupar la meva capacitat d’expressar-me lliurement utilitzant diferents tècniques i materials. També vaig aprendre a llegir i interpretar partitures, a entendre la importància de la música, a identificar ritmes i melodies, a conèixer diferents tècniques de dibuix i pintura…

Finalment, m’agradaria compartir amb vosaltres dues produccions artístiques que m’agraden molt i recomano que les escolteu i/o les aneu a veure. La primera és una cançó anomenada “Madre Tierra” de Chayanne, ja que és un himne que representa l’alegria, la gratitud i la connexió de la vida, i ens convida a gaudir cada dia de la vida, a treure tot el que és negatiu i a valorar el que realment és important. La segona producció artística que vull recomanar-vos és un monòleg de la Paz Padilla que s’anomena “El humor de mi vida” on et fa reflexionar sobre l’amor, la pèrdua i la resiliència. T’ensenya que a través de l’humor i la sensibilitat, el riure potser un salvavides, inclús en els moments més difícils. Una de les coses més boniques que t’ensenya és que l’amor mai desapareix, sinó que es transforma i la millor manera d’honrar-la és vivint al màxim i amb alegria sempre.

Bon dia,

Em dic Miquel Arjona Domingo, tinc 25 anys i sóc de Riudoms, un poble del Baix Camp. Estic graduat en Psicologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), i al llarg d’aquesta em vaig anar especialitzant en la branca de Psicologia de l’educació, realitzant les pràctiques en un EAP de la zona, lloc on vaig poder estar en contacte amb alumnes amb necessitats especifiques de suport educatiu. Vaig tenir la oportunitat d’observar una gran diversitat d’alumnes, aspecte que em va ajudar a encaminar la meva trajectòria laboral. Va ser en aquell moment on vaig tenir clar que el que volia ser era docent. Al finalitzar la carrera, vaig cursar el màster en Dificultats d’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge d’aquí la UOC, aprenent diferents maneres d’intervenció per a cadascun dels trastorns tractats, tenint la oportunitat de poder estar en un centre psicopedagògic, observant, analitzant i tractant els trastorns estudiats al llarg del màster. Juntament amb tot el conjunt de pràctiques portades a terme al llarg de la meva trajectòria, també estic realitzant repassos a una bona colla d’alumnes d’educació primària, així com també, diferents xerrades a grups d’adolescents.

Al llarg de l’etapa d’educació primària, la plàstica era una matèria que m’agradava, que gaudia realitzant-la perquè considerava que tenia traça, però recordo que hi havia un element, una habilitat, que és essencial en aquest món i que em costava una mica de portar a terme, la creativitat. A mesura que vaig anar creixent vaig apreciar que allò que més defineix a una persona artística és la capacitat de crear, de ser creatiu, d’imaginar, d’interpretar allò que succeeix en la teva ment i d’afegir el teu toc de personal. En la meva etapa d’educació secundària, l’interès per l’educació artística va anar en augment. Són dos els records que tinc sobre aquesta matèria; una relacionada amb la música i una altra amb la història de l’art. Respecte aquesta matèria, l’anàlisi de les obres, des del context històric, fins a l’anàlisi l’estilístic, formal, com també la funció i el significat de cadascuna d’elles, em van transmetre interès i ganes per aprendre, tant de la història, com també de l’art, especialment de l’escultura. Una de les obres que més fascinació va captar en mi va ser la de Laocoont i els seus Fills, representant la mort del sacerdot troià Laocoont castigat pels déus a ser estrangulat per serps marines, tant ell com els seus fills. La composició piramidal, la capacitat per transmetre el més petit detall, el rostre de patiment, la mirada horroritzada, el desig de voler escapar, tots aquests elements em captaven molt l’atenció. És un grup escultòric hel·lenístic grec del segle I, per tant, aquest fet encara em deixa més perplex, emfatitzant que la creativitat i la imaginació sempre ha estat present en l’ésser humà.

Durant l’etapa d’educació secundària va ser on es va despertar l’interès per la fotografia, ja que en ella vaig trobar una certa similitud en la manera en com soc: paciència, capacitat d’observar, detallista, visió, oportú, prudència. Cal tenir present que una fotografia és més que una simple imatge, és també un instrument capaç d’exposar, documentar i entendre la realitat que ens envolta.

En el grau de Psicologia, vaig aprendre que l’art, concretament el dibuix, és una via per conèixer allò que succeeix en l’interior de la persona, especialment en els infants, ja que la falta de maduresa no els permet posar paraules als seus sentiments, pensaments, emocions. Per tant, aquest és un exemple clar que l’art permet a la persona expressar-se i que a través d’un simple dibuix es pot extraure informació molt rellevant.

Cal tenir present que l’ensenyament de l’educació artística no és fàcil, així i tot, els beneficis que comporta són nombrosos, des de ser una via d’expressió davant de problemes i dificultats, com també la millora de l’autoestima, la confiança, la seguretat, la creativitat, i fins i tot, el treball de certes capacitats cognitives com l’atenció, la concentració, la capacitat crítica. L’art permet exposar aquell món que portem en el nostre interior, aprofitem-lo.