Bon dia companys i companyes,

A continuació us adjunto la meva presentació petxakutxa sobre el procés de la creació de la meva situació d’aprenentatge.

Espero que us agradi.

Noelia Hernández Reder

Es

Hola a totes,

Us deixo la meva presentació del procés de creació de la proposta artística.

Espero que us agradi.

Laura

Bona tarda, companys i companyes!

Us comparteixo el mapa sobre les perspectives didàctiques de l’educació artística que he creat a partir dels recursos d’aprenentatge recomanats per a l’activitat.
L’he penjat també al Drive, per una millor qualitat de l’imatge, el podeu trobar aquí. 

Espero que sigui clar, que us resulti interessant i que us aporti algun aprenentatge.

Referències bibliogràfiques

• Álvarez, I. M. [Ibis M.], Morón, M. [Mar] i Gastín B. [Bibiana]. (2019). Educar a través de las artes: Proyectos interdisciplinares e inclusivos en una escuela multicultural. Aula, 287, 31-35.
• Huerta, R. [Ricard]. (2019). Capítulo V. Arte para primaria. Editorial UOC.
• Oliver, M. [Mar]. (2023). Perspectives sobre l’art i sobre l’educació artística [recurs  d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
• Romero, F. J. [Francisco Javier]. (2019). Cuerpo, movimiento y emoción. BAPNE. Cuadernos de Pedagogía, nº 499, 142-145.
• Schaffer, R. M. [R. Murray]. (2004). El rinoceronte en el aula. Ricordi.

Fins aviat, moltes gràcies!
Cristina

Hola, bon dia companys i companyes!
Jo sóc la Cristina Busquets, tinc 27 anys i sóc de Setcases, un petit poble del pirineu de Girona.

Actualment estic estudiant Educació Primària com a segona carrera, ja que anteriorment vaig cursar Comunicació Audiovisual. Sempre he estat molt vinculada al món de l’art en diferents formes, tant en la música com en l’expressió corporal i visual.

Des de ben petita, la música ha format part de la meva vida. Vaig estudiar música des dels 5 fins als 16 anys, tocant el piano, i actualment toco la gralla en una colla gegantera. Crec que la gralla, més enllà de ser un instrument tradicional català, és una manera de connectar amb la cultura i l’art popular, i gaudeixo molt d’aquesta experiència. A més, també he fet patinatge artístic, que considero una altra forma d’expressió artística, ja que combina el moviment, la música i la creativitat.

Una de les meves grans passions és viatjar i descobrir el patrimoni artístic i cultural d’arreu del món. M’agrada visitar museus, admirar escultures i conèixer monuments històrics que expliquen històries i tradicions. Crec que l’art és una manera de comunicar-se universalment, i sempre intento aprendre d’aquestes experiències per aplicar-ho en el meu dia a dia.

Pel que fa a l’ensenyament de les arts, m’agradaria seguir aprenent i aprofundint en aquest àmbit per poder transmetre aquest interès a l’alumnat. Penso que l’art és una eina fonamental per fomentar la creativitat, l’expressió i la sensibilitat artística en els infants, i voldria que fos una part essencial de la meva tasca docent.

Si hagués de triar algunes produccions artístiques que em representen, destacaria el musical Mar i Cel de Dagoll Dagom. Crec que és una obra que combina música, teatre i una posada en escena espectacular, a més de tenir una història intensa i molt ben construïda. També destacaria el grup Sopa de Cabra, perquè la seva música ha marcat generacions i forma part de la banda sonora de molts moments importants per a mi.

Gràcies per llegir-me, ens anem coneixent per l’assignatura!
Fins aviat!
Cristina

Sóc la Mireia Iñiguez, una noia nascuda a Barcelona l’any 1993. Tot i que ja he passat la frontera dels 30 anys, no és l’única frontera que he travessat a la meva vida. La meva passió per conèixer nous llocs i cultures m’ha portat a viatjar i viure en diversos països, com Nicaragua, Polònia, el País Basc i Mallorca. Aquestes experiències m’han enriquit tant personalment com artísticament, ja que el món de l’art i la cultura ha estat sempre una part fonamental de la meva vida.
Des de petita vaig estar immersa en l’educació musical. Entre els 5 i els 20 anys vaig formar part dels cors de l’Orfeó Català, feia llenguatge musical i cant coral. No obstant això, quan vaig decidir canviar d’aires a Nicaragua, vaig descobrir un altre món artístic que em va captivar profundament: el circ. Aquest món m’ha acompanyat des de llavors i encara avui forma part de la meva vida, després de gairebé 10 anys.

A primària i secundària l’educació artística era la meva àrea preferida.Vaig decidir fer el batxillerat d’arts escèniques amb la intenció de dedicar-me al Teatre Musical, però la vida em va portar per altres camins. Vaig estudiar Pedagogia i, durant els meus anys a Polònia vaig treballar de tutora de primària, on vaig tenir l’oportunitat d’ensenyar art com a assignatura troncal. Allà vaig descobrir la importància de l’art per l’alumnat. És una via per a la creativitat, la gestió de les emocions, l’acceptació de l’error i una eina meravellosa i entretinguda per treballar la motricitat fina.
Els meus interessos artístics són molt diversos. M’agrada escoltar tot tipus de música, gaudir de l’art al carrer, viure les emocions que transmet l’art i, per descomptat, el circ i els festivals.

Una de les produccions més importants per mi és el Rèquiem de Mozart. Aquesta obra va marcar el meu final a l’escola coral. He escollit un vídeo antic, gravat al Palau de la Música Catalana, que va l’escenari on tant vaig cantar. La segona és una foto del col·lectiu de circ social a Nicaragua fent acrobàcia, que em connecta amb una etapa molt especial de la meva vida i amb l’art que he après a estimar profundament.

En resum, l’art és una part essencial de qui sóc, i espero seguir explorant i compartint aquesta passió tant amb infants com amb adults.

Hola a tothom!

Soc l’Adrià Pagès i tinc 26 anys. Actualment, visc la Vall de Bianya, al costat de la ciutat d’Olot. Tot i això, he passat 7 anys vivint a Barcelona.

Durant els meus anys a Barcelona vaig estudiar el Grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Així mateix, vaig realitzar el Màster en Formació del Professorat en l’especialitat d’Educació Física. Actualment, a part d’estudiar el Grau d’Educació Primària, treballo com a monitor d’Esquí a Vallter i organitzo esport i activitat de lleure per a infants i joves amb discapacitat.

En relació amb la meva formació artística he de dir que no ha estat del meu interès en la durant la meva vida. Recordo que quan estudiava els cursos de primària la meva mare em va inscriure a una extraescolar de “Plàstica”. Aquells dies els recordo positivament. Tinc records alegres i d’haver passat grans moments. Tot i això, aquests no eren moment directament relacionats amb l’art, sinó amb les entremaliadures i jocs que feia amb altres amics.

En relació amb l’escola i l’ensenyament de les arts crec que és l’àmbit que més difícil i més allunyat estic com a futur docent. És per això que tinc moltes ganes de començar aquesta assignatura del grau i veure formes i estratègies per ensenyar l’educació artística a l’aula. A més, espero que em pugui despertar, encara que sigui una mica, aquest vessant artístic que sempre m’ha costat.

Com a interessos artístics principalment tinc el cinema. Soc bastant cinèfil i m’agrada veure els processos de com s’han filmat les pel·lícules. A més, soc un gran defensor de veure les pel·lícules en el cinema i en la seva versió original. La meva pel·lícula preferida i que us voldria recomanar és “Django” de Quentin Tarantino. És una d’aquelles que he vist diverses vegades i mai me’n canso de veure-la.

Per una altra banda, tot i que no hi entenc gaire, m’agrada anar a museus de pintura. Tot i no ser un fan de dibuixar ni pintar ni en general de les manualitats, gaudeixo molt observant obres d’art. Les obres que em fascinen més són les de Salvador Dalí. Concretament voldria destacar “L’home invisible”.

Espero gaudir molt amb aquesta assignatura i que m’hàgiu conegut una mica més amb aquesta presentació.

Hola a tothom,

Primer de tot em vull presentar, em dic Noelia Hernández, tinc 25 anys i visc a Sant Esteve Sesrovires, un poble del Baix Llobregat. Des de ben petita sempre he sabut que volia ser mestra i quan vaig acabar el Batxillerat social, em vaig inscriure al cicle superior d’educació infantil. Quan vaig acabar el cicle em vaig adonar que els nens petits m’agraden molt i em va entrar la curiositat per estudiar a carrera d’educació primària, i així va ser, quan vaig acabar el cicle, vaig començar la carrera d’educació primària a la Universitat de Barcelona i en el quart curs, em vaig haver de canviar a la UOC per motius laborals. Actualment, soc mestra a una llar d’infants on l’objectiu és conciliar la vida laboral dels treballadors amb la seva vida personal.

Pel que fa a l’àmbit artístic, la formació rebuda ha estat la bàsica que et donen durant l’etapa escolar de primària i secundària. Però si que és veritat que el món del ball sempre m’ha cridat molt l’atenció i vaig fer dos anys de Hip-hop quan anava a l’ESO.

Els meus interessos artístics i culturals són el cinema on m’agrada veure pel·lícules de suspens, anar al teatre a veure monòlegs i anar a concerts perquè la música és molt important per mi, ja que em transmet molt i més quan ho fan en viu.

Els principals aprenentatges que vaig desenvolupar a l’assignatura d’Educació artística va ser el desenvolupament de la meva expressió, creativitat i també em va ajudar a desenvolupar la meva capacitat d’expressar-me lliurement utilitzant diferents tècniques i materials. També vaig aprendre a llegir i interpretar partitures, a entendre la importància de la música, a identificar ritmes i melodies, a conèixer diferents tècniques de dibuix i pintura…

Finalment, m’agradaria compartir amb vosaltres dues produccions artístiques que m’agraden molt i recomano que les escolteu i/o les aneu a veure. La primera és una cançó anomenada “Madre Tierra” de Chayanne, ja que és un himne que representa l’alegria, la gratitud i la connexió de la vida, i ens convida a gaudir cada dia de la vida, a treure tot el que és negatiu i a valorar el que realment és important. La segona producció artística que vull recomanar-vos és un monòleg de la Paz Padilla que s’anomena “El humor de mi vida” on et fa reflexionar sobre l’amor, la pèrdua i la resiliència. T’ensenya que a través de l’humor i la sensibilitat, el riure potser un salvavides, inclús en els moments més difícils. Una de les coses més boniques que t’ensenya és que l’amor mai desapareix, sinó que es transforma i la millor manera d’honrar-la és vivint al màxim i amb alegria sempre.